canó
- Tub per on surt el projectil llançat per una arma de foc.
- Peça d'artilleria que consta essencialment d'un tub de llargària relativament gran respecte al seu calibre, que acaba a la recambra i inclou la tanca i els mecanismes de foc i de punteria, la curenya o l'afust, el sistema de recuperació i, en les peces terrestres, el tren de rodatge.
- Objecte o part d'un objecte de forma tubular.
- Tub amb què es fan les canonades de conducció d'aigua, de gas, etc.
- Tub de l'orgue.
- Ploma quan comença a néixer.
- Part del pèl, més forta, pròxima a l'arrel.
- Part del tronc d'un arbre aprofitable com a fusta, que comença arran de terra i acaba en aprimar-se, o fins on arrenquen les besses.
- Tros d'escorça de forma tubular que se separa d'un arbre per a fer un empelt.
- Tija buida.
Consulta canó al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
