cordó
- Cordeta generalment d’estructura tubular feta amb diferents caps retorts o trenats, de cotó, de lli, de llana, de seda, etc., amb ànima o sense.
- Cordeta amb què se cenyeixen l’hàbit els frares de certs ordes religiosos.
- Banda que porten com a insígnia els membres de certs ordes de cavalleria.
- Cinta que sosté o aguanta una condecoració.
- Ornament proveït de nusos i borles, que penja a cada costat d’un capel.
- En els instruments aeròfons de fusta, cordeta agafada a l’instrument que permet de mantenir-lo penjat al coll.
- Cable elèctric constituït per un o diversos conductors flexibles aïllats, sovint protegits per una coberta comuna també flexible, destinat especialment a les instal·lacions domèstiques, a l’alimentació d’aparells electrodomèstics o a efectuar determinades connexions provisionals entre aparells.
- Estructura anatòmica semblant a un cordó.
- Motllura en forma de cilindre massís.
- Orla gravada al cantell de les monedes que en fa més difícil la falsificació i posa en evidència si han estat retallades o hi falta metall.
Consulta cordó al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
