metall
- Element químic situat a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, com l'alumini, el ferro o l'or, caracteritzat per la seva brillantor, la seva estructura cristal·lina, per ésser dúctil, mal·leable, bon conductor de la calor i de l'electricitat, i capaç de formar òxids bàsics amb l'oxigen i de substituir els ions hidrogen d'un àcid per a formar sals.
- En astron., element químic més pesat que l'heli.
- Aliatge de coure.
- En heràld., classe d'esmalt que representa l'or o l'argent.
- Timbre de la veu.
- Conjunt d'instruments de metall d'una orquestra o d'una banda, com les trompetes, els trombons o les trompes.
Consulta metall al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: