mode
- Manera d'ésser variable d'un ésser.
- Qualitat considerada a part de la substància a la qual pertany.
- En lòg., forma en què el predicat s'uneix al subjecte sia per una asserció simple, necessària o contingent.
- Disposició de les tres proposicions d'un sil·logisme segons llur quantitat i llur qualitat.
- En gram., categoria gramatical del verb que expressa la manera com és concebuda la situació designada per aquest, si com un fet o com una possibilitat, una intenció, etc.
- En mús., disposició dels tons i dels semitons dins una escala.
- Distribució rítmica dels grups ternaris en la música mesurada del segle xiii.
- Subdivisió del valor d'una longa en la notació proporcional.
- Càrrega imposada en un testament o en una donació que suposa un límit a l'enriquiment de qui el rep, i que aquest ha de complir per evitar que l'acte pugui ésser revocat o que esdevingui ineficaç.
- Encàrrec unit a una donació, a un llegat, etc., que obliga l'adquirent.
Consulta mode al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< modalitzador
mòdega >>