ésser

Existir, tenir realitat, tenir lloc com a fet.
Tenir lloc, en sentit locatiu o temporal.
Trobar-se en un lloc.
Verb còpula que serveix per a afirmar del subjecte que posseeix tal o tal qualitat o atribut, expressat per un adjectiu o per una locució adjectival.
Verb còpula que serveix per a afirmar del subjecte que pertany a tal o tal categoria o classe, expressada per un nom o per un pronom, que és equivalent o idèntic a tal altra cosa.
Pertànyer a algú, procedir d’algú.
Correspondre a un determinat tipus de persona.
Formar part d’un grup o d’una comunitat.

Consulta ésser al:

Paraules més consultades les últimes dues hores:

<< essènic

essiu >>