bec
- Part dels maxil·lars dels ocells revestida d'una beina còrnia, que els serveix per a agafar coses, especialment els aliments, i d'arma d'atac i de defensa.
- Boca còrnia d'alguns animals, com ara les tortugues, certs mol·luscos cefalòpodes, etc.
- Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes i certs òrgans.
- Sinuositat sortint en la vora d'un vas, d'una càpsula, etc., per a abocar-ne còmodament el contingut.
- Peça metàl·lica, generalment tubular, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.
Consulta bec al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: