bec

  • Part dels maxil·lars dels ocells revestida d'una beina còrnia, que els serveix per a agafar coses, especialment els aliments, i d'arma d'atac i de defensa.
  • Boca còrnia d'alguns animals, com ara les tortugues, certs mol·luscos cefalòpodes, etc.
  • Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes i certs òrgans.
  • Sinuositat sortint en la vora d'un vas, d'una càpsula, etc., per a abocar-ne còmodament el contingut.
  • Peça metàl·lica, generalment tubular, per l'extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.
  • Extrem afuat d'un llum per on surt el ble.
  • Extrem superior del tub dels instruments de canya senzilla, on s'aferra la llengüeta.
  • Embocadura de la flauta dolça.
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< bebè
beca >>