beina
- Estoig de la fulla d'una espasa, d'una daga, d'un punyal i d'altres armes, i de certs instruments tallants o punxants, com ara tisores, punxons, i d'alguns objectes prims i allargats.
- Part del cartutx on s'allotgen la càrrega de projecció d'un tret i el fulminant.
- Doblec en la vora d'una peça de roba o d'una vela per on passa una veta o una cordeta.
- Butxaca que algunes veles de tallant tenen a popa per a introduir-hi els sabres.
- Estructura anatòmica que embolcalla totalment o parcialment un òrgan.
- Capa mucilaginosa que recobreix externament la paret d'algunes cianofícies.
- Reforç metàl·lic que, col·locat al cantell oposat al de les dents, a la fulla del xerrac de beina, manté la fulla de l'eina en una rigidesa total.
Consulta beina al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
