castanyola
- Peix de la família dels bràmids, de cos comprimit i alt, de 20 a 60 centímetres de llargada, de color negrós, amb el cap arrodonit, la boca obliqua, les escates grosses, la cua forcada i una sola aleta dorsal semblant a l'anal, de vida pelàgica
- Planta de la família de les ciperàcies, amb rizoma proveït generalment de tubercles, fulles linears i flors en espigues d'un bru rogenc, reunides a l'àpex de la tija, mala herba dels horts i dels camins
- Planta herbàcia del gènere Bunium, de la família de les umbel·líferes, de fulles dividides en segments estrets i flors blanques en umbel·la, la tija de la qual neix d'un tubercle subglobós, que es fa als conreus i als erms.
- Instrument de percussió fet de dues meitats còncaves de fusta o de vori que se subjecten als dits d'una mà i es fan petar l'una contra l'altra.
- Motlle petit dividit en dues meitats fixades a les puntes d'unes tenalles que permeten de tancar-lo per abocar-hi el metall i d'obrir-lo per treure'n la peça.
- Peça de fusta col·locada verticalment a la part interior de l'orla d'una nau que té, a l'extrem que sobresurt de la borda, una groera amb una rotllana per la qual es fa filar l'amura de la vela mestra.
Consulta castanyola al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< castanyó
castanyoleta >>