caure
- Moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix.
- Una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat.
- Anar a parar a un indret involuntàriament.
- Anar a parar a una situació dolenta, trobar-s'hi tot d'un cop.
- Deixar-se anar a alguna cosa blasmable.
- Un objecte recolzat, davallar lliscant o rodolant.
- Un objecte suspès, cedir a l'acció de la gravetat, penjar lliurement.
- Un embolcall aplicat a una part del cos, a una cosa qualsevol, abaixar-se al llarg d'aquesta.
- Les veles d'una nau, penjar desinflades per manca de vent.
- El vent, minvar o cessar.
Consulta caure al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: