cavaller
- Dipòsit de terres sobreres situat fora d’una via.
- Petita làmina metàl·lica o peça de fil d’acer en forma de U invertida que és suspesa sobre qualsevol dels fils d’ordit de l’ordidor o del teler i que, en trencar-se el fil corresponent, cau i acciona el mecanisme automàtic d’aturada de l’ordidor o del teler.
- Peça lleugera que cavalca sobre el fil i que exerceix funcions similars en altres màquines tèxtils.
- Persona que va muntada a cavall.
- Antigament, soldat a cavall.
- Membre de certs ordes militars i religiosos instituïts per a combatre els infidels.
- Membre d’algun dels ordes instituïts per algun sobirà, especialment el qui hi té el grau menys alt quan n’hi ha diversos.
- A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe.
- A l’antiga Roma, ciutadà pertanyent a un dels tres ordres de l’Estat, intermediari entre els patricis i els plebeus.
- Des de l’edat mitjana, noble que havia rebut l’orde de cavalleria.
Consulta cavaller al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< cavallejar
cavallerejar >>