Diccionari Invers de la Llengua Catalana

    clau

    • Peça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar.
    • Tija de ferro, de llargària i de gruix variables, punxeguda de l’un extrem i amb una cabota a l’altre, que, feta entrar a cops de martell, serveix per a unir dues peces, per a suspendre-hi alguna cosa o per a fins ornamentals.
    • Allò que cal conèixer per a entendre una cosa.
    • Essencial, indispensable. L'entorn és clau per al bon aprenentatge de la llengua. Un dia clau. Un partit clau.
    • vulgar Coit.
    • En música, signe col·locat al començament d’un fragment que ens indica quina ratlla del pentagrama correspon a una nota determinada, i per consegüent les ratlles i els espais en què cal escriure les altres notes de l’escala musical. Clau de sol.
    • Ullal
    • Garneu.
    Paraules més consultades les últimes dues hores: