comanda
- Encàrrec fet per algú a un comerciant o industrial de fornir-li en un cert termini una mercaderia determinada.
- Dipòsit, cura, custòdia d'una persona o d'una cosa recomanades com a especialment dignes d'atenció.
- Dignitat amb un benifet adjunt conferits en certs ordes militars.
- Cessió condicionada d'una possessió o d'un dret, d'un castell o d'una jurisdicció, feta pel sobirà o per un altre senyor superior a un home lliure, el qual per aquest fet li esdevenia vassall i en percebia les rendes.
- Dipòsit de diners o béns mobles sense gratificació ni pagament d'interessos.
- Contracte mercantil molt usat a l'edat mitjana, consistent a encomanar a algú mercaderies o diners perquè hi negociï a compte del comitent mitjançant una participació en els beneficis.
- Església o comarca governada per un comanador.
- En la preparació del tissatge, fil o fils d'ordit trencats que són lligats lleugerament amb llurs veïns per tal d'acompanyar-los.
Consulta comanda al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< comanar
comandacions >>