Diccionari Invers de la Llengua Catalana

    combinació

    • Acció de combinar o de combinar-se; l'efecte.
    • En mat., subconjunt que es pot formar d'un conjunt finit.
    • Comandament d'un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric de l'orgue, que permet de col·locar instantàniament un conjunt determinat de registres, excloent tots els altres.
    • Procés mitjançant el qual una unitat lingüística entra en contacte amb altres unitats també realitzades en un enunciat.
    • Conjunt de diverses unitats lingüístiques successives o simultànies.
    • Reacció química en què dos elements o més, o dos compostos o més, s'ajunten i formen un compost únic.
    • Producte resultant d'una reacció de combinació.
    Paraules més consultades les últimes dues hores: