cor
- Òrgan muscular situat en la cavitat toràcica que, contraient-se rítmicament, és l’agent principal de la circulació de la sang.
 - El cor considerat com a seu del sentiment interior, del sofriment, de l’alegria, del desig.
 - El cor considerat com a seu de l’afecció, especialment de l’amor, de la sensibilitat, de la bondat, del sentiment moral.
 - El cor considerat com a seu de la força d’ànima, coratge.
 - Pit, com a receptacle del cor.
 - Representació convencional d’un cor.
 - Coll de la baralla francesa que duu dibuixats cors vermells.
 - Carta d’aquest coll.
 - Excèntric de forma de cor, calculat i delineat geomètricament per transformar un moviment circular continu en un altre de rectilini alternatiu de velocitat constant, emprat en diverses màquines tèxtils per a transmetre moviment al mecanisme de plegament del fil.
 - Part central d’una cosa, la més amagada, la més essencial.
 
Consulta cor al:
				Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
				Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
				Lèxic Obert Flexionat de Català
				Viccionari
			Paraules més consultades les últimes dues hores:
				
			
			
				<< coquització			
			
				cor- >>			
		