Diccionari Invers de la Llengua Catalana

    corda

    • Reunió de cert nombre de fils de cànem, d'espart, de materials sintètics, etc., torçats plegats formant un cos cilíndric, flexible, d'un gruix variable.
    • En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en un cordill gruixut i flexible, de cànem o sintètic, i de longitud proporcional a l'alçada de la gimnasta.
    • Corda feta de cànem, de crin, de tripa o de material sintètic que es col·loca entre els dos extrems d'un arc o d'una ballesta que, tensant-la, serveix per a projectar les sagetes.
    • Fil tibant, generalment de niló o de budell, que encreuat amb d'altres forma el cordatge d'una raqueta de tennis.
    • Corda elàstica, allargada i de diàmetre regular, tesada entre dos punts, emprada en els instruments cordòfons, que es fa vibrar polsant-la, fregant-la amb un arquet o percudint-la.
    • Grup d'instruments de l'orquestra simfònica format per violins, violes, violoncels i contrabaixos.
    • Grup de cantants segons la veu que interpreten quan canten en un cor.
    • Estructura anatòmica prima i flexuosa semblant a una corda.
    Paraules més consultades les últimes dues hores: