cràter
- Depressió en forma d’embut oberta per l’activitat volcànica a l’emplaçament d’una boca d’emissió, per on el volcà llança fum, gasos, vapor d’aigua, material ardent, lava, cendra, etc.
- Boca d’un guèiser, d’un volcà de fang, etc.
- Depressió circular en la superfície d’un cos celeste, produïda per l’impacte d’un altre cos celeste, generalment un meteorit o un cometa.
Consulta cràter al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< crassulàcies
cratícula >>