declinar
- Refusar
- Un jutge, abstenir-se o separar-se (del coneixement d'un assumpte) per incompetència de jurisdicció.
- Separar-se o desviar-se d'una direcció determinada.
- Un pla o una agulla imantada, formar un cert angle amb el meridià local.
- Un astre, ésser a certa distància de l'equador celeste.
- Baixar després d'haver atès el punt culminant de la seva carrera.
- Disminuir, decaure, encaminar-se a la seva fi o extinció.
- Enumerar per ordre les formes de la declinació (d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un pronom).
Consulta declinar al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< declinant
declinatori >>