disgregació
- Acció de disgregar o de disgregar-se; l'efecte.
- Dissociació dels grans o dels diferents elements mineralògics que componen una roca per meteorització física, química o bioquímica.
- Tractament tèrmic, generalment de fusió amb ajuda d'un fundent reactiu, àcid o bàsic, al qual hom sotmet en química analítica els materials sòlids insolubles en àcids concentrats per tal de transformar-los en derivats solubles susceptibles a l'anàlisi.
Consulta disgregació al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< disgraciós