dom
- Tractament que hom dóna als monjos benedictins.
- Massa rocosa en forma de cúpula, obelisc o cilindre, que pot assolir una alçària de 100 a 500 metres, formada al cràter d’un volcà per una lava molt viscosa que es refreda sense fluir i que surt progressivament com si fos un tap.
- Formació salina que adopta aquesta forma.
- Plec antiforme que presenta els capbussaments divergents a partir d’un eix vertical.
- Poliedre cristal·lí obert, constituït per dues cares equivalents segons un pla de simetria bisector que passa per l’aresta de les dues cares que formen el diedre.
Consulta dom al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: