encavalcament
- Acció d'encavalcar; l'efecte.
- En geol., falla que dóna lloc a l'escurçament d'un nivell rocós i que situa les roques més antigues per sobre de les roques més modernes.
- Falla inversa amb un pla de falla d'angle baix inferior a 45° respecte de l'horitzontal.
- En un vers, desacord entre la unitat sintàctica i la unitat mètrica produït quan aquella excedeix els límits del vers i continua en el següent o següents.
Consulta encavalcament al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< encàustic
encavalcant >>