encavalcament

  • Acció d'encavalcar; l'efecte.
  • En geol., falla que dóna lloc a l'escurçament d'un nivell rocós i que situa les roques més antigues per sobre de les roques més modernes.
  • Falla inversa amb un pla de falla d'angle baix inferior a 45° respecte de l'horitzontal.
  • En un vers, desacord entre la unitat sintàctica i la unitat mètrica produït quan aquella excedeix els límits del vers i continua en el següent o següents.
Paraules més consultades les últimes dues hores: