ensordiment
- Acció d'ensordir o d'ensordir-se; l'efecte.
- En fonèt., procés pel qual una consonant sonora esdevé sorda quan s'escau en posició final o per influència d'una consonant veïna.
Consulta ensordiment al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< ensordidor
ensordir >>