establiment
- Acció d'establir o d'establir-se; l'efecte.
- La cosa establerta.
- Cessió quasi emfitèutica d'una batllia, una notaria o una escrivania, un forn, una taverna, una farga, un molí o altre dret senyorial atorgada pel rei o per un baró, o bé imposició mitjançant cens i a vegades també amb pagament d'entrada.
- Escriptura on hom consigna un contracte emfitèutic.
- Contracte pel qual es concedeix un immoble en emfiteusi en què el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l'emfiteuta, i es reserva el domini directe.
Consulta establiment al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: