estupefaent
- Que causa estupefacció.
- Que produeix un estupor patològic.
- Substància tòxica que actua com a narcòtic o com a euforitzant, el consum abusiu de la qual és capaç de crear hàbit i dependència, de produir greus pertorbacions físiques i mentals en l'individu i d'alterar-ne la personalitat.
- Producte que crea addicció susceptible de tràfic il·legal i objecte de repressió.
Consulta estupefaent al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< estupefacte
estupend >>