expedient
- Convenient, oportú.
- Mitjà de sortir-se pel moment d'una dificultat, de salvar un inconvenient.
- Despatx, curs, en afers, en causes.
- Conjunt dels documents corresponents a un assumpte o negoci.
- Conjunt d'actuacions encaminades a resoldre algun dubte o afer o a justificar una decisió.
- Negoci que se segueix als tribunals sense judici contradictori, a sol·licitud d'un interessat o d'ofici.
Consulta expedient al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< expedidor
expedientar >>