gall
- Mascle d’una espècie d’ocells de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella, carúncules vermelles i penjants a cada costat de la cara, bec curt i arcat, plomatge abundant i llustrós, i tarsos armats d’esperons llargs i aguts
- Persona que, en un poble, en una comunitat, etc., vol manar-ho tot, és la principal, imposa la seva voluntat.
- Nota falsa produïda per un cantant o un instrument en el registre agut.
- Flotador de suro o altre material, amb un pal amb una banderola, un fanal encès, una campaneta o un reflector de radar, que serveix, lligat al cap d’un ormeig, per a assenyalar on és calat aquest.
- Broc d’un càntir o d’una botija.
- Peix de la família dels zeids, de cos alt i comprimit, de fins a 5 quilos de pes, de color de bronze amb una gran taca ocel·lada negrosa en el centre dels flancs, amb la boca molt protràctil, les aletes dorsal i anal amb radis espinosos molt robustos i una sèrie de plaques espinoses sobre la base blana de les aletes dorsal i anal
- Rosella
Consulta gall al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
