humor
- Substància, líquida o semilíquida, normal o patològica, del cos d'un animal o d'una planta.
- Substància que se suposava que, amb tres més, entrava en la constitució del cos i determinava, segons les proporcions en què es combinaven entre elles, la salut i el temperament d'una persona.
- Temperament, caràcter.
- Disposició de l'ànim, habitual o passatgera, que es manifesta més o menys a l'exterior.
- Bon humor.
- Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes.
Consulta humor al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: