inducció
- Acció d'induir, d'emmenar algú a alguna cosa.
- Delicte consistent a induir algú perquè cometi una acció delictiva o deixi d'acomplir-ne una altra l'omissió de la qual és també delictiva.
- Raonament pel qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l'efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
- Resultat d'aquest raonament.
- Mètode per a demostrar la validesa d'una successió numerable de proposicions.
- Procés pel qual un conductor elèctric o un cos magnetitzable esdevé electritzat o magnetitzat per la presència d'un cos electritzat, d'un imant o d'un camp magnètic produït per un corrent elèctric.
Consulta inducció al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
inductància >>