jou
- Peça de fusta amb què dos animals, especialment bous, són junyits pels caps o bescolls a l'arada, al carro.
- Subjecció que imposa un amo, un compromís, una passió, etc.
- En l'antiguitat romana, pica col·locada horitzontalment sobre dues piques verticals sota la qual es feien passar els enemics vençuts.
- Objecte que pel seu ús o forma recorda el jou.
- Fusta col·locada entorn del perol per tal que no s'escantelli.
- Vel que es posava als cònjuges durant la missa nupcial.
- Peça de fusta que reforça la popa per la part inferior del buc.
- Biga curta que descansa entre dues bigues que li són perpendiculars i serveix per a sostenir una altra biga que no arriba a la paret.
Consulta jou al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: