llengua
- Òrgan musculós dels vertebrats, molt mòbil, revestit d'un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, que serveix com a òrgan del gust i com a òrgan principal de la deglució, la succió, la masticació i l'articulació de sons.
 - Llengua considerada com l'agent principal de la paraula, ús de la llengua en parlar.
 - Informació que hom dóna o rep sobre alguna cosa.
 - Cosa que per la seva forma recorda la llengua.
 - Circumscripció territorial que formava part de la jurisdicció de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
 - Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació.
 - Conjunt de regles subjacents a tot acte de parla, que afecta els diversos components d'un sistema lingüístic.
 - Llenguatge propi d'una època, d'un estament, de certes matèries.
 
Consulta llengua al:
				Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
				Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
				Lèxic Obert Flexionat de Català
				Viccionari
			Paraules més consultades les últimes dues hores:
				
			
			
				<< llengoter			
			
				llenguadina >>			
		