manament
- Acció de manar; l'efecte.
- Precepte del decàleg o de l'Església.
- Despatx judicial amb què hom dóna ordre a determinats tipus de funcionaris perquè lliurin una certificació o un testimoniatge o practiquin una diligència.
Consulta manament al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: