mandràgora

  • Herba del gènere Mandragora, de la família de les solanàcies, de fulles totes en roseta basal, oblongues o lanceolades, flors violàcies o verdoses i fruit en baia, groga o de color de carabassa, que es fa a les terres mediterrànies meridionals, a l'arrel de la qual, sovint antropomorfa, hom atribueix virtuts màgiques i afrodisíaques.
Paraules més consultades les últimes dues hores: