marca
- Senyal, traç, tall, etc., fet en una cosa o en un animal per distingir-lo d’altres, reconèixer-lo, denotar el seu origen, qualitat, etc.
- En l’Antic Règim, senyal infamant fet en el cos d’un delinqüent, amb ferro roent o bé escapçant-li un dit o un tros d’orella.
- Signe distintiu d’una empresa, d’una institució i especialment d’un producte o d’un servei, constituït habitualment per un logotip, un gràfic o la combinació d’ambdós.
- Marca d’impremta que els editors, els tipògrafs i els llibreters posen en llurs llibres per protegir-ne la propietat.
- Cicatriu
- Empremta
- Tret que s’assigna en la descripció d’un fenomen lingüístic.
- En fonèt., particularitat fònica, l’existència o la no-existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.
- Instrument per a marcar.
- Grandària que ha de tenir una cosa.
Consulta marca al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: