Diccionari Invers de la Llengua Catalana

    marca

    • Senyal, traç, tall, etc., fet en una cosa o en un animal per distingir-lo d’altres, reconèixer-lo, denotar el seu origen, qualitat, etc.
    • En l’Antic Règim, senyal infamant fet en el cos d’un delinqüent, amb ferro roent o bé escapçant-li un dit o un tros d’orella.
    • Signe distintiu d’una empresa, d’una institució i especialment d’un producte o d’un servei, constituït habitualment per un logotip, un gràfic o la combinació d’ambdós.
    • Marca d’impremta que els editors, els tipògrafs i els llibreters posen en llurs llibres per protegir-ne la propietat.
    • Cicatriu
    • Empremta
    • Tret que s’assigna en la descripció d’un fenomen lingüístic.
    • En fonèt., particularitat fònica, l’existència o la no-existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.
    • Instrument per a marcar.
    • Grandària que ha de tenir una cosa.
    Paraules més consultades les últimes dues hores:
    << marc