mànec
- Part adaptada a una eina, a un instrument, per on s'agafa en servir-se'n.
- Part dels instruments de corda, externa a la taula harmònica, damunt la qual s'estenen les cordes per a poder-les pitjar amb els dits, amb la qual cosa se n'escurça la longitud vibrant.
- Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla en forma de tub i recta, amb un peu molt llarg i musculós
- Peça de l'estern.
- Apòfisi inferior del martell.
Consulta mànec al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: