Diccionari Invers de la Llengua Catalana

    oïdor

    • Que escolta qui parla, perora, canta, etc.
    • Persona que, sense ésser alumne matriculat a una classe, hi assisteix.
    • Antigament, persona revestida d’autoritat per a oir l’exposició de fets judicials, econòmics, etc., i dictaminar sobre ells.
    • Digne d’ésser oït, que cal oir.
    Paraules més consultades les últimes dues hores:
    << oídium
    oient >>