obertura

Acció d'obrir o d'obrir-se; l'efecte.
Peça d'orquestra posada al començament d'una suite, d'una òpera, d'un drama líric.
En el joc d'escacs, conjunt de jugades inicials que generalment defineixen la tàctica de cada jugador.
Constituent d'una síl·laba que precedeix el nucli.
Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics.
Solució de continuïtat que permet l'entrada, espai obert en un mur, en un sostre, etc.
Grau de divergència dels costats d'un angle, d'un compàs, etc.
Grau de separació entre els òrgans de la cavitat oral durant l'emissió d'un so articulat, generalment vocàlic.
Magnitud que mesura la dimensió dels feixos de llum que, procedents de l'objecte, penetren en un instrument òptic.

Consulta obertura al:

Paraules més consultades les últimes dues hores:

<< oberta