oclusió
- Tancament transitori d'una obertura natural per acostament de les seves vores, com ara les dues parpelles, els dos llavis, etc.
- En quím., fenomen que consisteix en la dissolució de gasos en metalls, cosa que origina compostos intersticials.
- Inclusió d'anions o cations estranys en el si d'un precipitat a causa del creixement massa ràpid d'aquest.
- En fonèt., articulació que consisteix en una interrupció completa del corrent d'aire en un punt qualsevol de les cavitats supraglòtiques o en la glotis.
- En una depressió atmosfèrica, fenomen en què el front fred encalça el front càlid que el precedeix.
Consulta oclusió al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< oclocràtic
oclusiu >>