Diccionari Invers de la Llengua Catalana

    pala

    • Eina formada per una làmina de fusta o de ferro de forma comunament rectangular, trapezial o corba, amb una certa concavitat, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l’ús al qual es destina.
    • Fulla metàl·lica de diverses formes amb un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l’aixada, l’aixadell, l’arada moderna i la destral.
    • Peça de ferro que provoca l’aturada del teler mecànic quan la llançadora topa amb l’escarabat.
    • En tip., planxa de metall del fons d’algunes galeres que permet treure i traslladar els motlles tipogràfics un cop queden muntats.
    • Peça de ferro situada al marge inferior de la platina d’una minerva que té la missió de subjectar el paper en el moment de la impressió.
    • Element operatiu d’algunes excavadores, que consisteix en una peça metàl·lica de grans dimensions la concavitat de la qual constitueix una mena de recipient.
    • Estri, generalment de fusta, que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s’impel·leix la pilota, la bola, etc., en diversos jocs.
    • Part ampla i prima de diferents instruments.
    • Element propulsiu d’una hèlix, d’una turbina, etc., que va fixat al nucli o cos central.
    • Part d’algunes peces de vestir que consisteix en una làmina que recorda la de la pala.
    Paraules més consultades les últimes dues hores: