pala

Eina formada per una làmina de fusta o de ferro de forma comunament rectangular, trapezial o corba, amb una certa concavitat, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l’ús al qual es destina.
Fulla metàl·lica de diverses formes amb un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l’aixada, l’aixadell, l’arada moderna i la destral.
Peça de ferro que provoca l’aturada del teler mecànic quan la llançadora topa amb l’escarabat.
En tip., planxa de metall del fons d’algunes galeres que permet treure i traslladar els motlles tipogràfics un cop queden muntats.
Peça de ferro situada al marge inferior de la platina d’una minerva que té la missió de subjectar el paper en el moment de la impressió.
Element operatiu d’algunes excavadores, que consisteix en una peça metàl·lica de grans dimensions la concavitat de la qual constitueix una mena de recipient.
Estri, generalment de fusta, que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s’impel·leix la pilota, la bola, etc., en diversos jocs.
Part ampla i prima de diferents instruments.

Consulta pala al:

Paraules més consultades les últimes dues hores:

<< pal