plena
- Fet d’ocupar un conjunt de persones o d’objectes totes les places, les caselles, etc., d’un lloc.
- Llom d’una onada.
- Joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els nombres corresponents, i és premiat el primer jugador que fa plena, que és quan ha aconseguit omplir totes les cases del seu cartó.
Consulta plena al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< plementeria
plenamar >>