pol

  • Extremitat de l’eix d’una esfera, d’una superfície de revolució.
  • Punt d’intersecció de l’eix instantani de rotació d’un sòlid amb el seu el·lipsoide d’inèrcia.
  • Punt en què l’eix de rotació d’un astre talla la seva superfície.
  • Extrem, oposat a l’altre extrem, d’una cèl·lula, d’un òrgan, d’un organisme.
  • Punt d’un cos on es concentra, entra o surt una força.
  • En mat., origen d’un sistema de coordenades polars.
  • Punt d’una funció per al qual la funció tendeix a infinit quan la seva variable tendeix a aquell punt.
  • Terminal d’un generador, d’un interruptor, d’un commutador, d’un receptor elèctric, etc., utilitzat per a la connexió a un circuit exterior.
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< poise
polacra >>