possessió

Acció de posseir.
La cosa posseïda.
Propietat rústica amb casa.
Territori que, situat fora de les fronteres d'un estat, li pertany per raons històriques.
Estat de trànsit o de deliri que es basa en la creença que esperits curatius o malèvols poden desplaçar la personalitat d'un individu i usar el seu cos com a residència temporal.
Relació semàntica establerta entre dos elements nominals segons la qual l'entitat denotada per un dels elements s'interpreta com a pertanyent o vinculada a l'entitat denotada per l'altre.

Consulta possessió al:

Paraules més consultades les últimes dues hores:

<< possés