puntura
- Perforació amb un objecte puntegut.
- Punteig fet als marges externs dels folis dels manuscrits amb una rodeta de punxes, convenientment espaiades, que indicava la distància de les línies de guiatge de l'escriptura i que fixava el lloc de les ratlles de la justificació i de l'intercolumni.
- Làmina de ferro puntuda amb què es fixava el full de paper que havia d'imprimir-se, en les premses tipogràfiques antigues i en les primeres màquines impressores.
Consulta puntura al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: