repel·lir
- Resistir (alguna cosa) obligant-la a retrocedir, allunyar-la violentament de si. Van repel·lir l'atac.
- Causar repulsió (a algú).
- Un cos, tendir a separar-se (d'un altre) per una acció recíproca a distància.
- Repugnar d'adherir-se.
Consulta repel·lir al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< repel·lent
repenedit >>
