substància
- Allò que hi ha de permanent en un ésser, a què són inherents les qualitats, els estats i les activitats perceptibles.
- Part essencial, verament important d'una cosa, com, d'un aliment, la seva part nutritiva. Un brou amb molta substància. Aquest llibre té més nom que substància.
- Classe de matèria de les diverses de què estan formats els cossos, les quals es distingeixen entre elles per un conjunt de propietats organolèptiques, físiques i químiques. Substàncies químiques, tòxiques, estupefaents, psicotròpiques, etc.
- En filosofia, ésser dotat de subsistència que és el suport d'accidents.
- Entitat fònica o significativa dels elements lingüístics, independentment del seu valor com a integrants d'un sistema.
Consulta substància al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< subsònic