temperament
- Acció de temperar o de temperar-se; l'efecte.
- En la med. hipocràtica, resultat de la barreja dels quatre humors fonamentals de l'home.
- Caràcter físic i mental peculiar d'un individu.
Consulta temperament al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: