tenir

Verb que, essent-ne subjecte la designació de tal persona o tal cosa, denota que la cosa expressada pel complement directe és seva o està sota el seu control, n'és una part, n'és una qualitat o és qualsevol altra cosa que li pertany o l'afecta.
Impedir, especialment amb una part del cos, que (quelcom) cedeixi, caigui, s'afluixi, etc.
Guardar, no infringir.
Fer restar en una certa posició.
Mantenir-se dret, sense caure, sense cedir.
Ocupar-se un temps seguit amb un altre o altres (en alguna cosa que exigeix una acció comuna).

Consulta tenir al:

Paraules més consultades les últimes dues hores:

<< teniment

tenis >>