timpà

En l'arq. clàssica, frontó.
A l'edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, molt utilitzat en el Renaixement i el Barroc.
Marc de ferro cobert de roba o de pell i folrat de feltre i paper de les antigues premses tipogràfiques, sobre el qual hom posava el paper que es volia imprimir.
Cavitat que forma l'orella mitjana.
Membrana tensa que clou exteriorment el timpà.

Consulta timpà al:

Paraules més consultades les últimes dues hores:

<< timorat

timpànic >>