timpà

  • En l'arq. clàssica, frontó.
  • A l'edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
  • Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, molt utilitzat en el Renaixement i el Barroc.
  • Marc de ferro cobert de roba o de pell i folrat de feltre i paper de les antigues premses tipogràfiques, sobre el qual hom posava el paper que es volia imprimir.
  • Cavitat que forma l'orella mitjana.
  • Membrana tensa que clou exteriorment el timpà.
Paraules més consultades les últimes dues hores: