topall
- Part, element d'una cosa que la fa topar amb una altra.
- Sortint d'un vagó o carruatge, generalment proveït d'una molla, per on se'l fa topar amb un altre.
- Dispositiu semblant al topall dels vagons i de les locomotores, muntat formant parell amb un altre al final d'una via fèrria.
- Rebaix fet en un determinat indret de cadascun dels dos carrils d'una via fèrria.
- Peça que, col·locada a posta, limita la cursa d'una altra peça, d'un òrgan mecànic, d'una porta, d'una finestra, d'un calaix, etc.
Consulta topall al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: