tornaveu
- Dispositiu que, reflectint la veu de qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny.
- Làmina inclinada col·locada a les finestres d'alguns campanars, la qual reflecteix cap avall el so de les campanes i, alhora, serveix per a escopir l'aigua de la pluja.
- Eco
- Persona que transmet o repeteix allò que una altra diu.
Consulta tornaveu al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< tornassolat
tornavís >>